Història i patrimoni
L'origen del lloc de La Portella sembla una conseqüència de la batalla d'Albesa del 1003, ja que aleshores hauria estat molt difícil de mantenir el castell d'Albesa en poder dels comtes sense posseir un cap de pont a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana. Sembla que un cop s'havia planejat la conquesta de Lleida, vers 1143-45, el comte d'Urgell ocupà la riba dreta, la qual, segons els Termini antiqui, pertanyia al moro 'Abd al-'Aziz. El planell de la Portella, a dos quilòmetres del castell d'Albesa, és molt practicable per la banda de la Noguera i espadat i de difícil accés per la del Segrià (que aleshores era en mans sarraïnes).
La Portella esdevingué, així, una avançada contra els musulmans de Lleida. El 1173, Ermengol VII, que havia incorporat la Portella al comtat d'Urgell i la seva parròquia a la diòcesi d'Urgell, donà als hospitalers de la comarca d'Alguaire la meitat del terme de la Portella i l'altra meitat a Pere de Bellvís, que el 1179 la vengué als hospitalers.
La Portella esdevingué, així, una avançada contra els musulmans de Lleida. El 1173, Ermengol VII, que havia incorporat la Portella al comtat d'Urgell i la seva parròquia a la diòcesi d'Urgell, donà als hospitalers de la comarca d'Alguaire la meitat del terme de la Portella i l'altra meitat a Pere de Bellvís, que el 1179 la vengué als hospitalers.
Aquests cavallers santjoanistes repoblaren, a més de l'indret, les terres immediates de Ratera, Corregó, el Pedrís i de la Portella. Després del 1250 la comanda hospitalera d'Alguaire comprenia, a més d'aquesta vila, Vilanova de Segrià, la Portella, Sant Miquel de Ratera, Gamullat, Casals, Corregó, el Pedrís, l'Alzinar i Tabac.
La integració de la Portella a la susdita baronia (pel que es refereix a part de la jurisdicció) fou acordada el 1301 entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el comte Ermengol X en una concòrdia atorgada a Saragossa. La plena jurisdicció de la Portella fou adquirida el 1424 d'Alfons el Magnànim per la priora Blanca de Vilallonga. A partir d'aleshores la comanda d'Alguaire posseí no sols la senyoria de la Portella sinó també l'alta i baixa jurisdicció, s'acabaren les qüestions, fins aleshores freqüents, amb el bèl·lic senyor d'Albesa.
La Portella és el poble del bisbat d'Urgell més proper a Lleida, ciutat amb la Paeria de la qual tingué alguns conflictes per causa dels recs de la sèquia de Pinyana, que pertanyien a Lleida. La Portella i els altres pobles de la baronia d'Alguaire el 1836 s'integraren al partit judicial de Balaguer, a despit de l'oposició dels veïns, que haurien preferit d'integrarse al de Lleida.
Els anys posteriors de política de partits, a la Portella manà el terratinent Josep Teixidor, en diverses legislatures diputat per Balaguer, sempre que no ho impedien els carlins, que dominaven al Segrià i la Noguera.
La Portella és el poble del bisbat d'Urgell més proper a Lleida, ciutat amb la Paeria de la qual tingué alguns conflictes per causa dels recs de la sèquia de Pinyana, que pertanyien a Lleida. La Portella i els altres pobles de la baronia d'Alguaire el 1836 s'integraren al partit judicial de Balaguer, a despit de l'oposició dels veïns, que haurien preferit d'integrarse al de Lleida.
Els anys posteriors de política de partits, a la Portella manà el terratinent Josep Teixidor, en diverses legislatures diputat per Balaguer, sempre que no ho impedien els carlins, que dominaven al Segrià i la Noguera.